Dijous, 20 d'agost de 2015

Dijous, 20 d'agost de 2015

Hontanas - Fromista

Ens llevem a les 6:30. Endrecem l’equipatge i esmorzem a l’alberg el que havíem comprat el dia anterior: sucs, plàtans i sobaos. Sortim a les 7:30. Som els últims en sortir.

Sortim d’Hontanas i aviat agafem un camí argilós (sort que està sec!) i amb dues úniques traçades. S’ha d’anar molt pendent de la conducció i avançar els caminants és complicat malgrat que hi ha pocs.

Ermita de San Antón.

Al cap d’uns quants quilòmetres, abandonem la pista i agafem una carretera asfaltada que ens porta a l’ermita de San Antón.

Aprofitem per fer un ajust mecànic al seient d’en Florenci. Prosseguim el camí fins a Castrojeriz amb una llarga recta asfaltada amb molts pelegrins que s’han llevat més d’hora que nosaltres.

Arribant a Castrojeriz. A la dreta, església de la Virgen del Manzano. Al fons, el castell.

Castrojeriz és una vila fàcil de distingir pel seu castell. A l’entrada, a la dreta, trobem l’església de Santa Maria del Manzano. Aprofitem per fer una aturada i menjar el darrer sobao amb un cafè amb llet.

Ayuntamiento de Castrojeriz.

Travessem Castrojeriz amb un llarg carrer de més de dos quilòmetres, perfectament pavimentat amb pedra a la part central més fàcil per transitar la bicicleta.

Passat Castrojeriz una llarga recta amb un pont sobre el riu Odra ens porta a la base de l’Alto de los Mostelares. El pendent és impressionant!

Pujada al Alto de los Mostelares.

Entre un 15 % i un 20 % tota l’estona. Afortunament, agafo bé el ritme i la posició adequada i fent alguna S pronunciada per disminuir el pendent puc fer-la tota sencera en catorze minuts. Cal dir que no és cap record però el fet de fer-la a sobre de la bici ja té mèrit, igual que caminant.

Dalt de tot, la vista és impressionant a 360º a la rodona.

Descanso, bec aigua i espero a en Florenci que arriba caminant.

Alto de los Mostelares.

Ens fem la foto per a la posteritat i ens convidem a un plàtan. Seguim el camí pla i en poc menys d’un quilòmetre un senyal ens indica de l’existència d’una forta baixada (18 %) d’un ciment rugós (sort que no hi ha pedra!) però que igualment té el seu perill. La baixem a poc a poc i a partir d’aquest moment hi ha amples i llargues rectes, planes que ens acosten a Itero del Castillo i Puente Itero, on després de passar el poble i girar cap a l’esquerre passem per sobre d’un pont sobre el riu Pisuerga, que fa de frontera natural entre les províncies de Burgos i Palència. Entrem en el que es coneix com a Tierra de Campos.

El camí és molt ample, pràcticament pla o amb alguna pujada que es pot  fer bé, tenint en compte d’on venim (Alto del Perdón, Pedraja, Mostelares i altres que no cal mencionar). En Florenci es va despenjant i se li nota el símptoma de fatiga, cansament no recuperat d’un dia per l’altre i... una mala posició a la bicicleta.

Després de la darrera pujada i pla que ens condueix a Boadilla del Camino, trobem a un senyor de Bilbao que passa les vacances per la zona, en Florenci es torna a despenjar i torno enrere a buscar-lo caminant. Quan ens trobem, decidim (ho havíem pensat el dia anterior) si val la pena continuar amb aquest patiment innecessari.

Ens prenem com a element avaluador els quilòmetres que falten per arribar a Fromista (5 Km) per veure si pot seguir un ritme normal, adaptat a l’orografia plana del terreny. No pot.

Canal de Castilla.

Hem de caminar fins a Fromista, tenint tota l’estona a la nostra dreta el Canal de Castilla. En arribar a Fromista cal creuar un pont sobre el canal i caminar per la carretera que ens porta a l’església romànica de San Martín de Fromista.

Prenem unes cerveses i uns pinxos de truita i quan obre l’albergue Municipal explico la situació a l’hospitalera. La bicicleta es queda a l’alberg. Anem a dinar i, posteriorment, l’Elisa (taxista del poble) ens porta a Palència. Són les 15:00. Facturem la bicicleta en Seur, busquem un bitllet de tren fins a Vigo (sortirà demà a les 13:20) i busquem un hotel que es troba just davant de l’estació (Hotel Alda).

Amb molta pena mesclada amb alegria d’un alliberament, emoció, abraçades i alguna llàgrima ens acomiadem per veure’ns en Santiago de Compostela. Florenci, ho torno a dir, ets el meu heroi.

Torno amb l’Elisa a Fromista. A l’alberg em trobo amb l’Arsenio, el noi de Rubí, que havia conegut en la parada de la Felisa (just abans d’arribar a Logroño) i parlem de la possibilitat de continuar el camí junts.

San Martín de Fromista, una joia del romànic.

A la tarda volto una mica pel poble, fent la visita a l’església romànica, on cal destacar el seu “ajedrezado”, els capitells i els “canecillos”. Després vaig a dinar un menú “peregrino” i veig passar dos pelegrins cicloturistes que van en sentit contrari al camí.

Hem fet 34 Km.