Dimecres, 26 'agost de 2015

Dimecres, 26 d'agost de 2015

Portomarín - Arzua

Ens llevem a les 7:00. A les 7:30 anem al vestíbul de l’alberg on hi ha servei d’esmorzars. La primera anècdota del dia sorgeix quan li demano a la cambrera: “Cinco completos”. La polisèmia de la paraula “completo” crea una certa complicitat humorística. Perquè no decaigui l’humor li dic que és el nom que hi ha escrit en el paper indicatiu i que a aquesta hora encara no estem per fer lectures entre línies. Quan demanem “bollería” (que està a la vista!), ens diu que “NO”. Resulta que estan reservades per a un grup. I nosaltres, què som? Esmorzem i cap a les 8:30 sortim de l’alberg.

Sortint de Portomarín. Pont sobre el Miño.

Primer cal per una pujada i sortir del poble, creuar un pont sobre el riu Miño, que en aquest punt forma l’embassament de Belesar.

Només creuar el pont, ens saluda una pujada que desperta tots els sentits (si és que estaven adormits?). El paisatge és preciós, llàstima que ens hem d’emprar per superar la pujada sortejant pelegrins que van a peu. Superat aquest ascens (estem en Gonzar) un petit descans pla i afrontem una nova pujada fins a Castromayor. Aquest part la fem per la carretera LU-633, que va resseguint el  camí, ple de caminants. Uns quatre quilòmetres més tard s’arriba a Hospital de la Cruz, on després de passar per un nucli ple d’albergs i bars, cal agafar bé la rotonda adient, que passa per sobre de la nacional N-547.

Paisatge del camí en terres galeges.

A partir d’aquí ens incorporem plenament al camí i anem passant per diferents agrupaments de cases, que no arriben a formar un nucli urbà però que és molt típic de la geografia gallega. Camps de blat de moro, boscos d’eucaliptus, veritables túnels de faigs, pollancredes... una fantasia de color verd, adobada amb vaques, alguns porcs, gossos i gats. Passem per Ventas de Narón, Ligonde, Portos, Lestelo... Els cartells ens indiquen que ja estem en el Concello de Palas de Rei, on arribem passant primer per Brea i Lamelas. Abans d’arribar al poble parem en l’Oficina de Información y Turismo, on departim amb la noia que està al seu servei. No només ens pregunta la procedència, necessària per les estadístiques, inclús acabem parlant de la qualitat del pop de Melide (on convé menjar-lo), de l’accent del català i altres temes.

Església de Palas de Rei.

Arribem a Palas de Rei, on ens trobem a la seva entrada amb l’església (on ens sella un senyor que domina molts idiomes, si més no, això fa veure, inclús el català). Sortegem unes escales i busquem un bar per esmorzar. En acabar valorem les diferents opcions de pernocta: O Pedrouzo, Arzúa... Mirem les diferents guies que portem i truquem (no ens agafen el telèfon perquè els albergs estan tancats a aquesta hora). Decidim seguir a Melide i allà tornar a avaluar les opcions. Descendim cap a la vall del riu Paubre i després d’uns quilòmetres prenem una desviació cap als caserios de San Xulian, Ponte Campaña i Casanova. Posteriorment, passem el límit de províncies.

Província de La Coruña.

Ja hi som a La Coruña. Un tros de calçada romana, amb continus puges i baixes ens porta a Leboreiro. Passant per Furelos el següent poble és Melide. Ens tornem a reagrupar i com que la trucada a l’alberg d’O Pedrouzo no ens satisfà (no fan reserves) decidim seguir a Arzúa. Quedem que els més forts tirin sense pausa per intentar arribar el més aviat possible. Jo continuo al meu ritme, fent fotos, saludant als que fan el camí i als vilatans i sortejant un nombrós grup d’orientals (probablement japonesos).

A qui no li agrada el paisatge?

Les pujades i baixades són continues. Jo em pregunto com els gallecs poden anomenar a aquesta zona la “Terra Cha” (Terra Plana) però nomès trobo resposta si m’endinso en el caràcter gallec.

Passo per un lloc on està en Jon Preda (antic atleta paralímpic) on em posa el segell lacrat. Continuo passant per nuclis com Carballal, Raido, Boente (visitant la seva església) i Ribadixo (que n’hi ha dos: Baixo i da Riba). Finalment, a les 15:30 arribo a Arzúa on a l’entrda em trobo amb els nois que estan fent els tràmits en l’Albergue Santiago Apóstol. Anem a dinar a l’Hamburgueseria Chacala i donem l’etapa per finalitzada.

Hem fet 55 Kms.