Dissabte, 22 d'agost de 2015

Dissabte, 22 d'agost de 2015

Reliegos - Astorga

Ens llevem a les 6:45. Esmorzo el que havia comprat la nit anterior: magdalenes, suc, melmelada, formatge i pernil.

A les 8:15 sortim de l’alberg. La previsió del temps és bona i els primers quilòmetres són molt agradables. Veiem als nostres costats camps de blat de moro i gira-sols. Sortint del poble el camí circula paral·lel a la carretera i anem per aquesta perquè costa menys avançar. Aviat arribem a Mansilla de las Mulas.

Pont sobre el riu Esla.

Sortint del poble, travessem un pont de pedra que passa sobre el riu Esla. Seguim per la carretera i aviat arribem a Villamoros de Mansilla. Les següents poblacions són Puente de Villarente i Arcahuejos. Es van veient moltes benzineres (ens acostem a la capital). Unes pujades, algunes suaus i altres més fortes, ens porten a Valdelafuente. Posteriors baixades asfaltades o de camí ens condueixen a Puente Castro, on passem per sobre de l’autovia amb una paral·lela que fa ziga-zagues.

Una altra passarel·la més i una baixada pronunciada ens porta a León, que es veu perfectament a l’esquerre. Seguint les fletxes del camí, de vegades per les voreres, altres pels carrers ens endinsem en el cas antic de la ciutat i acabem en la Calle Ancha.

Palacio Botines (León).

Davant tenim el Palacio Botines (obra de Gaudí) i a la dreta seguint la Calle Ancha arribem a la Catedral. Són les 9:45. A més d’observar la seva majestuositat, ens fem unes fotos de record i decidim esmorzar i recuperar forces, visitar l’interior de la Catedral per torns mentre els altres vigilen les bicicletes.

Catedral de León.

Anant a un bar que fa cantonada veig que arriba l’Arsenio que s’havia quedat en un alberg del poble anterior al nostre (El Burgo Ranero). Passades les 11:30 decidim prosseguir el camí. Una trucada a l’Antoni li obliga a endarrerir la sortida perquè es trobarà amb una amiga que està aquí per saludar-la. Fem dos grups.

L’Arsenio i jo anem tirant i els nois vindran després. Sortint de León passem pel

Parador Nacional de San Marcos.

Parador Nacional de San Marcos on aprofitem per omplir els bidons d’aigua. La sortida de la capital és bastant discreta, no té cap particularitat excepte el pont que passa sobre el riu Bernesga. La resta són carrers, voreres, semàfors peatons, cotxes... en definitiva, tenim moltes ganes d’abandonar León!

Passem per un pas elevat que salva la via del tren, carrers costeruts, benzineres, pobles que han estat engolits per la capital (Trobejo del Camino i Virgen del Camino). En Valverde de la Virgen el camí de terra es torna bastant pedregós i costerut fins que arriba a una mena de repetidor. Seguim per la N-120 que ens porta a San Miguel del Camino, on en una ombra parem a descansar, beure aigua... Xerrem amb un pelegrins i en aquell moment arriben els tres nois.

A partir d’aquí, llargues rectes amb camps de gira-sols, suaus baixades per poder descansar una mica i algunes pujades que tens la sensació que no acaben mai, entrellades amb rotondes ens porten seguint la N-120 fins a Villadangos del Páramo. Ens incorporem al camí, que transcorre per la dreta i és bastant estret. Rectes molt llargues, de tant en tant alguna corba en la qual s’ha d’anar molt pendent pels arbustos que hi ha i la velocitat que portem i al final divisem Hospital de Orbigo. Abans passem per San Martín.

Hospital de Órbigo.

En Hospital de Órbigo passem per sobre del pont del riu del mateix nom que té un paviment empedrat i està ple de turistes.

Al final del pont i ja a l’altre costat del riu ens recuperem, descansem una mica i tornem a omplir els dipòsits d’aigua. Sortint del poble pel carrer empedrat l’abandonem i ens incorporem a una pista ampla, de terra vermella i molta pedra solta. De tant en tant, unes zones amb alguns pollancres ens fan una mica més confortable el pas. Aviat comença un camí més estret, amb pedra i pujada que dura dos o tres quilòmetres. Una baixada asfaltada ens porta al poble de Santibáñez de Valdeiglesias, que ens costa travessar perquè estan en festes patronals (dissabte, 22 d’agost).

Festes en Santibáñez.

Amb música i ball al carrer i amb tots els veïns ocupant el carrer principal, intentem travessar-lo però hem de posar peu a terra i aprofitar per degustar els canapès que ens ofereixen els veïns. Un d’ells, amablement m’aguanta la bicicleta i ens informa del perfil que ens queda per arribar al final de l’etapa. Diu que hi ha pujades, algunes d’elles molt fortes. Ja veurem!!!

Prosseguim el camí i les primeres pujades de pista ampla es fan bé. Més endavant el camí es torna més estret, pedregós i costerut. Ens trobem amb tres cicloturistes pelegrins (dos nois que semblen vascos, un d’ells porta un maillot ‘Eibar i una noia que els acompanya). Fem la pujada junts, evidentment, amb les forces que té cadascú. Alguna baixada de pedres, bastant perillosa, ens porta a una vall amb una pollancreda i ja veiem la pujada que ens queda. Són cinc-cents o sis-cents metres. No ho sé. Pedra per tot arreu, pendent forta, aprofito el tros on hi ha menys pendent per “descansar” (¿?) i finalment, s’acaba.

Dalt de tot hi ha un servei gratuït pels pelegrins on aprofito per posar el segell i el noi que el porta em saluda i em pregunta com està Mataró (La Granja Caralt, la Plaça Santa Anna...) M’ha descobert pel maillot Maimakansu que porto. Li respon i m’explica que havia estat vivint al carrer Sant Valentí de Mataró i que fa sis anys que porta aquest estil de vida, que està molt content i que això l’omple.

Seguim amb unes rectes, planes, que ens porten a una baixada cap a San Justo de la Vega.

Cruz de Santo Toribio.

Abans podem veure el creuer de Santo Toribio (una creu i una àrea de servei per al pelegrí). Es pot veure al davant la població d’Astorga, darrera les muntanyes de León i a la dreta la serralada Cantàbrica.

Baixem i ens trobem amb una font i escultura en honor dels pelegrins. Tot seguit, el poble de San Justo de la Vega i darrere, Astorga.

Catedral de Astorga.

Aquesta recta ens permet observar la majestuositat de la població, que ens rep amb una passarel·la per creuar la via del tren i unes pujades d’asfalt i ciment que desemboquen en una plaça on està l’Albergue Municipal Siervas de Maria. Després d’algun dubte, decidim quedar-nos.

Palacio Episcopal de Astorga.

Fem la inscripció, deixem les bicicletes i directament anem al centre per dinar. Són 2/4 de 4 passades.

Hem fet 75 Km. Ens falten aproximadament uns 275 Km per arribar a Santiago.