diumenge, 13 de setembre del 2015

Dilluns, 17 d'agost de 2015

Dilluns, 17 d'agost de 2015

Los Arcos - Nájera



A ¼ de 7 ens despertem i comencem una nova jornada. A les 7:30 anem al poble a esmorzar. El poble està superant la nit anterior que ha estat de festa major. En el primer bar (que havíem sopat) ens diuen que “tancat”, tot i que estan traient els cartells indicatius. En el segon, que està al costat, ho aconseguim. Croisant, suc i cafè amb llet. De tornada a l’alberg, ens trobem a la mare i la filla americanes. A les 8:00 en punt, després d’un petit intent de pluja, sortim al camí.
La sortida del poble és en lleugera pujada però el camí és ample. Oliveres i vinyes ens acompanyen en els primers quilòmetres que es fan fàcils i ràpids. El camí és ample i hi ha una gran quantitat de pelegrins que caminen.
La pista, després d’alguna pujadeta i baixadeta suau, desemboca en una carretera cap a l’esquerre que ens porta a Sansol.
Passem per la plaza Mayor i cap a l’esquerre seguim el camí que en pocs quilòmetres ens porta a Torres del Río.
Una baixada amb dos revolts i es torna a agafar el camí en un trencall esquerre-dreta. En Florenci que va primer no veu el segon senyal i continua recte. Malgrat l’esprint que faig, com que m’he parat a fer una foto, no puc agafar-lo i a força de crits, en un d’ells, em sent i li dic que torni. Fem algun quilòmetre extra i tornem al trencall – corriol. La baixada és estreta – tècnica – alicatada.
El camí segueix amunt i avall, de vegades creuant la carretera o anant una estona per la vorera. Aquests trencacames, escales i molta estona d’empènyer la bicicleta ens demostra que els que havien dit que el camí era fàcil no deien tota la veritat.
Això dura uns onze o dotze quilòmetres, més d’una hora i mitja, en la qual anem veient pelegrins caminants que passem quan hi ha baixada i ens tornen a avançar a la pujada.
A dalt d’un turonet passem per una ermita amb avituallament pelegrí. Finalment, agafem una pista ampla que ens porta a Viana.
Plaza del Coso - Viana
L’arribada al poble és de dues pujades, molt costerudes, que desemboquen en la Plaza del Coso (té pista esportiva i plaça de toros). Seguint el camí principal s’arriba a la Plaza de los Fueros, on parem i ens cruspim un parell de pinxos. Ens passa un noi italià (de Torí) que té problemes mecànics (ha d’arreglar el canvi) i un noi francès (de Nantes) amb el qual departim una estona.
Església de Viana
Seguim el carrer principal de Viana i sortim del poble veient l’estructura d’una església romànica – gòtica, de la qual només queden les parets. Un parell de revolts en baixada i sortim del poble per una pista pedregosa. Al cap d’uns quants quilòmetres passem per l’ermita de la Virgen de las Cuevas i després d’un tros empedrat amb pujades i baixades, Navarra ens diu “adéu” i entrem en la Rioja.
La Felisa
Se
segueix el camí entre pins i aviat s’arriba a l’avituallament de la clàssica “Felisa”. En aquest punt emblemàtic coneixem a l’Arsenio (un noi de Rubí) que ens fa una foto amb la Felisa i a més se sorprèn de les prestacions de la meva bicicleta (sense suspensions ni protecció de gel en el seient). El camí ara passa a la vora del riu Ebre, per una senda entre pins.
Pont sobre l'Ebre - Arribada a Logroño
Estem a prop de Logroño. Un parell de rampes, algun soterrani i arribem a la capital de la Rioja, passant per un pont de pedra.
Ara s’ha d’anar a poc a poc, seguint el sentit de la circulació. Passem per la Plaza de la Catedral (la Redonda) i després per uns carrers del casc antic que ens porten cap a la sortida de la ciutat.
En la cafeteria Iguazú, parem i dinem (pinxos de truita de patata, de pernil i pebrot, cerveses i cafès). Reprenem el camí cap a la Caserna de la Guàrdia Civil i cap a la dreta ens dirigim al Parque de la Grajera.
Parque de la Grajera
Moltes
ciutats haurien de copiar. Una meravella! Probablement, fem un parell de quilòmetres pel par que ens condueix cap a una pista asfaltada plena de gent fent esport (corrent, patinant,..) Aviat arribem a l’embassament de la Grajera.
Embassament de la Grajera
Una
altra meravella! Seguim les àrees recreatives. Parem en una d’elles per prendre les postres (prunes). Ens trobem amb una noia de Barcelona que ha fet un alt en el camí. La seva intenció és arribar a Navarrete. Seguim la pista ampla però amb pedra i que va fent pujada i aviat es veu en la llunyania Navarrete.
Després de fer una altra aturada per beure aigua, arribem a Navarrete que també ens rep amb una pujada i festes patronals.
Navarrete
Passem pel mig del poble i ens trobem amb una parella en bicicleta i que havien sortit de Viana.
Sortint del poble, un tros de carretera cap a la desviació a l’esquerre del camí. Ens acomiadem i seguim el camí que té pedra i pujada però contràriament als dies anteriors, aquestes pujades es poden fer. Després d’una altra aturada per menjar un plàtan seguim a Ventosa, que ja es veu en la llunyania.
Ens anem acostant , seguint la propaganda de color groc d’un hotel. Arribem a Ventosa i cap a l’esquerre, en una baixada inicial, prosseguim el camí.
Primer unes baixades i pla, però després d’uns vuit quilòmetres de pujada però que al final es fa més dura,
Monuments de pedres, obra dels pelegrins.
amb pedres i acaben amb monuments de pedra fets pels pelegrins.
Dalt de tot, descansem i seguim el camí cap a Nájera, que primer és de baixada estreta i pronunciada i després ampla i més suau.
Després d’uns sis quilòmetres i una pujada final, veiem un camió – caravana que ven refrescos i sucs de fruita natural. L’amo és un personatge curiós. Es tracta d’un pintor (els quadres estan a la vista), que després d’atendre els clients, continua amb la seva pintura. A més de prendre un suc, parlem amb un pelegrí que ve de Brescia (Itàlia).
Albergue de Nájera - Fantàstic!!!
Seguim el camí i en uns vint minuts arribem a l’alberg Municipal, després d’haver passat per un altre que estava ple. Ens reben molt atentament i fem la rutina habitual de cada dia.
Després anem al poble, passant per la Colegiata de Santa Maria i un pont que travessa el riu Najerilla. Prenem uns pinxos i tornem cap a l’alberg.
Hem fet uns 60 quilòmetres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada