Los Arcos - Nájera
A ¼
de 7 ens despertem i comencem una nova jornada. A les 7:30 anem al poble a
esmorzar. El poble està superant la nit anterior que ha estat de festa major.
En el primer bar (que havíem sopat) ens diuen que “tancat”, tot i que estan
traient els cartells indicatius. En el segon, que està al costat, ho
aconseguim. Croisant, suc i cafè amb llet. De tornada a l’alberg, ens trobem a
la mare i la filla americanes. A les 8:00 en punt, després d’un petit intent de
pluja, sortim al camí.
La sortida del poble és en lleugera pujada però el camí és ample. Oliveres i vinyes ens acompanyen en els primers quilòmetres que es fan fàcils i ràpids. El camí és ample i hi ha una gran quantitat de pelegrins que caminen.
La sortida del poble és en lleugera pujada però el camí és ample. Oliveres i vinyes ens acompanyen en els primers quilòmetres que es fan fàcils i ràpids. El camí és ample i hi ha una gran quantitat de pelegrins que caminen.
La
pista, després d’alguna pujadeta i baixadeta suau, desemboca en una carretera
cap a l’esquerre que ens porta a Sansol.
Passem perla plaza Mayor i cap a
l’esquerre seguim el camí que en pocs quilòmetres ens porta a Torres del Río.
Passem per
Una
baixada amb dos revolts i es torna a agafar el camí en un trencall esquerre-dreta.
En Florenci que va primer no veu el segon senyal i continua recte. Malgrat
l’esprint que faig, com que m’he parat a fer una foto, no puc agafar-lo i a
força de crits, en un d’ells, em sent i li dic que torni. Fem algun quilòmetre
extra i tornem al trencall – corriol. La baixada és estreta – tècnica –
alicatada.
El
camí segueix amunt i avall, de vegades creuant la carretera o anant una estona
per la vorera. Aquests
trencacames, escales i molta estona d’empènyer la bicicleta ens demostra que
els que havien dit que el camí era fàcil no deien tota la veritat.
Això
dura uns onze o dotze quilòmetres, més d’una hora i mitja, en la qual anem
veient pelegrins caminants que passem quan hi ha baixada i ens tornen a avançar
a la pujada.
A
dalt d’un turonet passem per una ermita amb avituallament pelegrí. Finalment,
agafem una pista ampla que ens porta a Viana.
L’arribada al poble és de dues
pujades, molt costerudes, que desemboquen en la Plaza del Coso (té pista
esportiva i plaça de toros). Seguint el camí principal s’arriba a la Plaza de
los Fueros, on parem i ens cruspim un parell de pinxos. Ens passa un noi italià
(de Torí) que té problemes mecànics (ha d’arreglar el canvi) i un noi francès
(de Nantes) amb el qual departim una estona.
Plaza del Coso - Viana |
Església de Viana |
La Felisa |
Pont sobre l'Ebre - Arribada a Logroño |
Ara
s’ha d’anar a poc a poc, seguint el sentit de la circulació. Passem
per la Plaza de la Catedral (la Redonda) i després per uns carrers del casc
antic que ens porten cap a la sortida de la ciutat.
En la cafeteria Iguazú ,
parem i dinem (pinxos de truita de patata, de pernil i pebrot, cerveses i
cafès). Reprenem el camí cap a la Caserna de la Guàrdia Civil i cap
a la dreta ens dirigim al Parque de la Grajera.
Moltes
ciutats haurien de copiar. Una meravella! Probablement, fem un parell de
quilòmetres pel par que ens condueix cap a una pista asfaltada plena de gent
fent esport (corrent, patinant,..) Aviat arribem a l’embassament de la Grajera.
Una altra
meravella! Seguim les àrees recreatives. Parem en una d’elles per prendre les
postres (prunes). Ens trobem amb una noia de Barcelona que ha fet un alt en el
camí. La seva intenció és arribar a Navarrete. Seguim la pista ampla però amb
pedra i que va fent pujada i aviat es veu en la llunyania Navarrete.
Parque de la Grajera |
Embassament de la Grajera |
Després
de fer una altra aturada per beure aigua, arribem a Navarrete que també ens rep
amb una pujada i festes patronals.
Passem pel mig del poble i ens trobem amb
una parella en bicicleta i que havien sortit de Viana.
Navarrete |
Sortint
del poble, un tros de carretera cap a la desviació a l’esquerre del camí. Ens
acomiadem i seguim el camí que té pedra i pujada però contràriament als dies
anteriors, aquestes pujades es poden fer. Després d’una altra aturada per
menjar un plàtan seguim a Ventosa, que ja es veu en la llunyania.
Ens
anem acostant , seguint la propaganda de color groc d’un hotel. Arribem a
Ventosa i cap a l’esquerre, en una baixada inicial, prosseguim el camí.
Primer
unes baixades i pla, però després d’uns vuit quilòmetres de pujada però que al
final es fa més dura,
amb pedres i acaben amb monuments de pedra fets pels
pelegrins.
Monuments de pedres, obra dels pelegrins. |
Dalt
de tot, descansem i seguim el camí cap a Nájera, que primer és de baixada
estreta i pronunciada i després ampla i més suau.
Després
d’uns sis quilòmetres i una pujada final, veiem un camió – caravana que ven
refrescos i sucs de fruita natural. L’amo és un personatge curiós. Es tracta
d’un pintor (els quadres estan a la vista), que després d’atendre els clients,
continua amb la seva pintura. A més de prendre un suc, parlem amb un pelegrí
que ve de Brescia (Itàlia).
Seguim el camí i en uns vint minuts arribem a
l’alberg Municipal, després d’haver passat per un altre que estava ple. Ens
reben molt atentament i fem la rutina habitual de cada dia.
Albergue de Nájera - Fantàstic!!! |
Després
anem al poble, passant per la Colegiata de Santa Maria i un pont que travessa
el riu Najerilla. Prenem uns pinxos i tornem cap a l’alberg.
Hem fet uns 60 quilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada