Dissabte, 15 d'agost de 2015

Dissabte, 15 d'agost de 2015


Roncesvalles - Pamplona (Iruña)

Em llevo a les 5:50 tot i que fa estona que estic despert. A les 6:00 comença a sonar el cant gregorià per despertar-se. Recollim tot per anar a esmorzar a un bar que hi ha al costat de l’alberg. Són les 7:10. Poca gent al carrer. És un dia festiu.

Hi ha força cua de clients. Els cambrers no són gaire espavilats.  Esmorzo una torrada, cafè amb llet, mantega, melmelada i un suc de taronja natural. Sortim de l’alberg a les 8:15. Pràcticament no queden pelegrins (l’hora de sortida són les 8:00). Fa una mica de fresqueta, dia ennuvolat, ens posem màniga llarga. Aviat comencem a passar pelegrins que caminen. El primer poble és Burguete. Estan muntant un mercat en el carrer principal i això dificulta el pas.

Passat el poble en un carrer a la dreta (ens ho indica un senyor del poble perquè no estava indicat) el camí es desvia. Aprofitem aquesta cruïlla per ajustar el seient d’en Florenci.

El camí va passant al costat de prats de vaques i ovelles. Un paisatge de pel·lícula. Al cap d’un parell de quilòmetres, la bicicleta em fa un soroll a la roda del darrere. Parem. L’estructura del portabultos ha cedit. Ens una ajuda una parella de pelegrins d’origen andalús. L’arreglem i continuem.

Passat el poble de Burguete. Mare i filla nordamericanes

El camí va passant per ponts, riuets, corriols i alguna pujada empedrada bastant difícil. Cada vegada passem més pelegrins que caminen, que han sortit abans de les 7:00. De tant en tant, parem a veure aigua i menjar alguna galeta. En una baixa amb escales (empedrada) i amb unes fustes en cada graó en Florenci té un ensurt. Mala sort! Només són unes rascades però no ajuden a la moral. Passem per Espinal, un poble on pràcticament tot està al carrer principal que és la carretera.

Hem arribat a Mezquiritz...

Després anem cap a l’alt de Mezquiritz (922 m) que té unes rampes bastant dures. Arribem a l’alt, ens fem una foto i travessem la carretera per continuar el camí.

Els gats de Bizkarreta

Després passem per Bizkarreta (on hi ha un frontó) i faig una foto a uns gats que estaven tranquils davant d’una porta. A la sortida ens presentem davant d’una dura pujada amb un asfalt rugós i de un pendent probablement superior al 15 %. Són uns 800 metres o potser més però el cor queda posat a prova. Passat Lintzoain afrontem el port o alt d’Erro. L’inici és pendent i pedregós... s’ha de fer una parada i respirar a fons.

Ens trobem amb un italià que és la segona vegada que fa el camí però aquest any només de Roncesvalles a Pamplona. Compartim galetes i aigua i ens agraeix mentre explica la seva mala forma física. S’acomiada dient-nos que als 200 metres es tornarà a aturar. Prosseguim el camí i al cap de cinc minuts en que es pot pedalar i en baixada, el passem i ens acomiadem. Sabem que el seu camí i el nostre no tornaran a confluir. Puja i baixa, més aviat amb poc descans, arribem a l’alt d’Erro que coincideix amb un creuament de la carretera. Comencem la baixada, pronunciada, amb molta pedra i perill que ens porta camí de Zubiri.

Puente de la Rabia

Arribem a Zubiri i la primera imatge és el pont de la Ràbia (d’on li ve el nom?). No el creuem però parem. Ens trobem amb dos ciclistes d’Oliva (València) que havien trobat a l’hora d’esmorzar. Els seus plans són dinar a Pamplona i acabar l’etapa en Puente de la Reina. La sortida de Zubiri és impressionant. Pujada asfaltada, de terra, de pedres. Teòricament, segons el mapa hauria de ser més aviat pla fins a Pamplona (¿?). Voregem una fàbrica de magnesites on trobem un grup de noies japoneses. Després arribem a Ilaratz.

Ezkirotz. A la dreta, un senyor amb el qual vam departir

El següent poble és Ezkirotz (dues cases). En Larrasoaña ens unim al riu Arga (que passa per Pamplona). Anem per bosc però les pujades i baixades no paren. Moltes pujades s’han de fer caminant. En Zurianin es creua el pont i durant 500 metres anem per carretera. Tornem a l’esquerra per agafar el camí prop del riu.

Pizza en Irotz

Arribem a Irotz i com que estem cansats (són les 13:35) i sembla que comença a ploure, parem en un bar que fan unes pizzes extraordinàries i dinem en el porxo que hi ha davant.

Arriben dues noies (de Barcelona i Torí) que passen caminant i es paren a dinar. Entaulem conversa. Mentrestant, continuen passant pelegrins caminant i en bici. Passen dues noies, una de Venezuela, que hem conegut abans i que porta el canvi dels pinyons trencat. Volen arribar a Pamplona perquè els hi arreglin en el Decathlon (¿?). Ens acomiadem i seguim. Falten uns nou o deu quilòmetres per Pamplona.

Qui havia dit que seria fàcil?

Puja i baixa, seguint el curs del riu Arga. En Zabaldika hi ha dues opcions. Agafem la que va per un curs fluvial magnífic encara que és un parell de quilòmetres més llarga que l’altra.

Passeig fluvial del riu Arga.

Passem per Huarte i Burlada i, finalment, entrem en Pamplona pel Puente de la Magdalena i les muralles. La darrera pujada empedrada és infernal però estem arribant a Pamplona on farem nit. Avaluem dos albergs (Albergue Plaza de la Catedral i Albergue Jesús y Maria). Ens quedem en el segon. Aparquem la bici al vestíbul i ens acomodem. Després de dutxar-nos i conèixer un alemany que em demana pasta de dents, rentem la roba i marxem a l’exterior.

Cafeteria Iruña

Una cervesa a l’Iruña (Plaza del Castillo) i menjar uns pinxos magnífics fan que acabem el dia. Ara toca descansar. Hem fet 50 quilòmetres.