Dimecres, 19 d'agost de 2015

Dimecres, 19 d'agost de 2015

Villafranca de Montes de Oca - Hontanas

Ens llevem a les 6:45. A les 7:15 ens posem en marxa. No trobem res obert en Villafranca de Montesdeoca. Només està oberta la cafeteria d’un restaurant que és únicament per als clients. Ens mengem la Nocilla que ens acompanyava des de Pamplona i afrontem les rampes de la Pedraja. El primer tros, amb desnivells superiors al 15 % i amb pedres d’un pam promet... Afortunadament, només són uns cinc cents metres.

Iniciem la pujada a la Pedraja.

Després el camí continua en pujada però de grava fina.

Ens trobem pelegrins aragonesos que ens animen. Després d’un parell de quilòmetres, el camí es torna més suau i passem per un bosc de roures i falgueres.

Continuem pujant però el paisatge és diferent.

La frescor és d’agrair. El sol comença a sortir. Passat aquest tram el pendent augmenta i la pista és molt pedregosa i feixuga. Un parell de quilòmetres més i arribem a l’alt de la Pedraja on hi ha un repetidor i més endavant un monument als caiguts de la Guerra Civil d’Espanya i una fosa comuna.

Es veu d'on venim?

Una baixada descomunal i perillosa ens porta a un pont de fusta i una pujada que amb prou feines es pot fer caminant perquè el pes de la bicicleta ens fa recular.

Arribem a dalt i a partir d’aquí és una suau baixada, molt ampla, entre pins, que ens porta a San Juan de Ortega.

Monestir de San Juan de Ortega.

Al costat del monestir esmorzem en el bar que hi ha. Tornem a arreglar el seient d’en Florenci, al qual no li acaba de trobar la mida i seguim el camí cap a Ages, un poble molt petit i amb pocs habitants. Per una pista asfaltada ens dirigim a Atapuerca. Aquests darrers quilòmetres es fan fàcils. Abans d’arribar, a la dreta es troba el Centro de Interpretación. En Atapuerca preguntem si hi ha algun taller mecànic de bicicletes i ens diuen que en Burgos. Seguim el camí i ens desviem a l’esquerre cap a una muntanya, amb un camí molt pedregós, pendent, que a l’esquerre té un terreny militar amb uns filferros que el separen del camí dels pelegrins.

Passat Atapuerca. Hem arribat!

Aquesta dura pujada (un parell de quilòmetres) acaba en un turó amb una creu i un monument de pedres, fet pels pelegrins.

Ens tornem a trobar amb la parella d’Ibi (Alacant) que ens havien conegut en Grañón. La baixada és molt pendent, perillosa i ens porta a Villabal. A partir d’aquí el camí és asfaltat i ample (la pròpia carretera) amb suau baixada que passa per Cardeñuela, Orbaneja i Villafría (estació de tren) que és l’antesala de Burgos. L’entrada a Burgos és una recta d’uns cinc o sis quilòmetres amb un polígon industrial interminable a banda i banda. Sort que anem en bicicleta i no caminant!

Uns 20 o 25 minuts més tard arribem a les afores del Burgos “habitat”, que l’hem de travessar per la vorera (compte amb la gent!). Finalment, aconseguim incorporar-nos a un carril bici que ens porta a un carrer peatonal que dóna a la Catedral. Mengem al costat de l’Albergue Municipal de pelegrins, que està al costat de la Catedral. Uns pinxos de morcilla de Burgos, seitons farcits i una ració de pop, regat amb unes cerveses sense alcohol ens fan oblidar per moments l’entrada a Burgos.

Hem arribat a Burgos.

Faig unes fotos al voltant de la Catedral i la voregem per anar al carrer del Carmen (Ciclos Cano), passant per la Plaza del Ayuntamiento i els jardins que hi ha al costat del riu Arlanzón. El taller està tancat i després d’un parell d’ensurts, decidim descansar i dinar. Comprem pa, embotit, fruita, crema solar i dinem en un parc. Després de descansar, seguim el camí pel parc, on omplim els bidons d’aigua i ens incorporem al camí dels pelegrins.

La sortida de Burgos és un carril bici molt amable, la llàstima és la calor que fa. Passem al costat de recintes universitaris i finalment el carril bici es transforma en camí.

Pista ampla, plana i amb poca ombra. Unes obres de l’autovia ens obliguen a fer unes ziga-zagues. Parem sota dels ponts per beure aigua i fer uns ajustos mecànics.

Al cap de cinc quilòmetres passem per Villalbilla de Burgos i continuem fins a Tardajos. Creuem la carretera per prendre un cafè amb gel en un bar. Després tornem a incorporar-nos, passant per sobre d’un pont sobre el riu Arlanzón i arribant a Rabé de las Calzadas.

Àrea de "Servei" 469

Passem de llarg i la propera aturada és en Hornillos del Camino, on en l’àrea 469 (nom de l’establiment) prenem una Coca-Cola perquè no tenen gelats. Ens queda la darrera part del dia. Una mica més de deu quilòmetres per pista, entre camps de blat a esquerra i dreta, sense arbres o amb alguns que no arriben als dos metres d’altura i que no fan ombra. Pujadeta, una mica de pla, pujadeta...

Ens trobem amb un grup de nens d’un esplai de Bilbao que volen veure pelegrins i xerrem amb ells en una petita ombra que hi ha. Mentrestant, arriba una noia cicloturista russa (de la zona del Caucàs) i un senyor anglès que ha sortit de Santo Domingo de la Calzada. El darrer tros de la pujada el fem junts i caminant.

Camí d'Hontanas.

A dalt hi ha una planura encara que l’arribada no es veu perquè cal fer una nova baixada amb la corresponent pujada i tres quilòmetres plans que desemboquen en la baixada final a Hontanas. Arribem a les 18:30. Ens alberguem en el preciós Albergue Municipal. Hem fet aproximadament uns 70 Km.