Diumenge, 16 d'agost de 2015

Diumenge, 16 d'agost de 2015

Pamplona - Los Arcos

Ens llevem cap a ¼ de 8. Arreglem les bicis i anem a esmorzar a l’únic on trobem obert (La taberna – una pastisseria centenària). Sortim a pedalar a les 8:15. L’aire és fresc. La ciutat està adormida. És diumenge. Alguns fan esport, de tant en tant un cotxe. Anem cap a la part sud de Pamplona (Zona Universitària) travessant parcs i avingudes i veiem alguns pelegrins que caminen.

Per cert, un grup de pelegrins impresentables han fet un comiat esplendorós des de ¾ de 4 a ¼ de 5. A tot arreu hi ha maleducats!

La idea és anar a Puente de la Reina saltant o evitant el tros de l’Alto del Perdón (el volem indultar!). Volem anar a Astrain però un senyor ens diu que és una autovia. Sembla que tindrem problemes. Dos ciclistes autòctons ens expliquen que hi ha una carretera (l’antiga N-111) que va cap allà. Després d’algunes pujades passem per Zizur Menor i després Zizur Mayor. Anem cap a Paternain. La carretera és tranquil·la. Abans d’arribar al poble, que es veu a 100 metres, un stop ens indica que hem d’anar cap a l’esquerre, incorporant-nos a la N-1110. Passem per Muru-Astrain i després Astrain. Allà un senyor ens anima dient: “Ánimo muchachos! Cuatro km de puerto y ya teneis Puente”. Es refereix, evidentment, a Puente de la Reina. En una marquesina a la sortida del poble fem una aturada tècnica. Mengem galetes, prunes i bevem aigua. Ens esperen 4 quilòmetres (o més) de port.

Comença la part més dura!

Primer el pendent és relativament suau fins que es passa per un cartell que indica “Abierto” (per l’època de la neu). La pujada és forta i ens passa un ciclista que ens anima i l’autobús “La Estellesa”. Arribem a l’Alto del Perdón encara que a la dreta hi ha un cartell que indica que el mirador està a 6 quilòmetres (per l’antiga carretera, és clar!).

Molins de vent a l'Alt del Perdón

Passem por sota del viaducte i a l’esquerre es veuen els molins de vent que es veien des de Pamplona. La baixada és molt ràpida i unes quantes rectes (on també s’ha de pedalar) ens porten a Legarda i, posteriorment, a Puente de la Reina. Parem en l’Hotel Rural Beridean on ens mengem sis pinxos amb unes cerveses sense alcohol. Compartim el temps amb dues pelegrines que fa dos dies que estan allà. Sortim pel carrer principal, que travessa tot el poble, i ens deixa en el pont romànic.

Puente de la Reina

Creuem el pont i tornem a agafar el camí. La calor comença a collar de valent. La pista té molta pedra solta i poca ombra. Aviat comença una pujada que sorprèn (encara que sabíem de la seva existència) però el millor està per arribar.

Pujada brutal. Cal arrossegar la bicicleta!!!

La següent és brutal i amb prou feines podem arrossegar les bicis fins a dalt de tot (a l’altura de l’autovia). En arribar, una suau baixada ens porta a Mañeru.

Plaza de los Fueros - Mañeru

Parem una estona en la Plaza de los Fueros i seguim el camí passant per una pista estreta i empedrada (antiga via romana?).  El camí continua passant per camps de vinyes i a la vista tenim el poble de Cirauqui. Després d’un parell de pujades per carrerons estrets, parem en una botiga de queviures que té unes taules al carrer. Ens prenem unes coca-coles i aigua pels bidons. Fem passar l’estona perquè la calor és forta i van passant pelegrins a peu. Dues noies de Barcelona es paren i xerren el típic (d’on veniu, a on aneu, d’on sou...). La seva idea és arribar a Logroño (avui, evidentment, no). No tenen més dies. Un noi ens diu que hi ha un camí alternatiu per evitar unes escales en el poble. Li fem cas i girant per l’església ens el tornem a trobar. Ens indica que hi ha un tros de calçada romana i un pont en mal estat i que s’ha de fer a peu.

Observa, observa....

Abans de baixar per la via romana cal veure a l’esquerre un mapa del món fet amb espígol plantat! La baixada de la via romana amb molta pedra ens condueix al pont que és... Només cal dir que les bicicletes s’havien de passar entre dues o tres persones.

Estat de la via Romana

En aquest punt ens trobem amb en Guillermo (Madrid, en bici) al qual ajudem i ens ho agraeix eternament. Amb ell havíem coincidit en l’alberg de Pamplona. Després la pujada continua però es pot fer en bicicleta fins a unes baixades de pedra molt grossa, que acaben desembocant en un camí d’escales, que la meva intuïció ens permet salvar, però no fent drecera sinó fent més camí. És igual! Passem per un túnel on avancem a un grup d’anglesos i veiem Lorka que ens rep amb els braços oberts i una pujada de ciment amb ones. Seguim la carretera cap a Villatuerta i, finalment, Estella.

Estella - Lizarra

El pas pel carrer principal d’Estella (Lizarra) ens fa pensar en la monumentalitat i història d’aquesta població. A la sortida volem menjar alguna cosa però no trobem res obert. Ens informem i ens diuen que hi ha carretera fins Los Arcos, més curta que el camí. Pujada, rotondes, benzineres de low cost, tot tancat. Arribem a Ayegui on trobem un bar obert i mengem una mica i bevem. Xerrem amb parroquians, amb l’amo i amb una parella que ella és originària de Barcelona.

Monestir d'Irache. Al fons, muntanya de Montejurra

Passat el poble, a l’esquerre es veu el Monestir d’Irache, darrere la muntanya de Montejurra (relacionada amb els carlins, que tenen el seu museu a Estella – Lizarra). Més endavant hi ha la indicació de la Fuente del Vino (que no passem). Sis o set quilòmetres de pujades, rotondes, aturades, aigua, cansament...

Alguna petita baixada que s’agraeix i arribem a Azkueta. Pugem paral·lels a l’autopista, a l’esquerre queda Vilamayor. Creuem per sobre de l’autopista i passem per Barbarín. Després de vuit, deu o no sé quants quilòmetres arribem a Los Arcos.

Recta interminable. Al fons, Los Arcos

La recta d’arribada és interminable. El poble està en festes. Hi ha espectacle taurí a la plaça del poble, gent vestida de festa amb mocadors taurins, xurreries ambulants... Preguntem per l’alberg municipal de pelegrins i amb poques forces però moltes ganes arribem. Sortosament hi ha places lliures. A més, som els únics ciclistes. L’alberg es diu Isaac Salvador. Fem la bugada, dutxa i... descans. Al cap d’una hora i mitja arriben una parella (mare i filla) que fan el camí en bicicleta i que havíem passat després de Puente de la Reina. En Florenci no s’està d’anar a felicitar-les. Congratulations! Congratulations!

Los Arcos - Ja hem sopat.

Anem a sopar al poble, passant pel Portal de Castilla. El poble està de festa i costa trobar una taula.Finalment, ho aconseguim però al cap d’una estona comença a ploure i hem d’entrar a cobert.

Hem fet 66 km.